La Festa Major de Sant Quintí és un clar exemple de l’estil tradicional de celebració de les festes majors del Penedès i del Camp de Tarragona però amb els seus trets propis, com per exemple la celebració del Típic, un ball de diables molt característic d’aquest municipi.
Els dies centrals de la Festa Major recauen en el cap de setmana posterior a la Mare de Déu d’Agost, i també el dilluns, Aquests dies és quan tenen lloc els actes més tradicionals i que menys alteracions han vist al llarg de tots els anys que fa que es celebra la festa major. Actualment la Festa Major dura set dies, comprenent aquests dies centrals, i alguns anys s’inicien abans del dia de l’Ascensió.
Orígens i història de la festa
No es té coneixement exacte de quin és l’origen de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, però sabem que no es tracta d’una festa votiva o de veneració a un sant, com és el cas de Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, la festa es celebra en honor als patrons de la vila: Sant Quintí, Sant Just i la Verge de les Neus, els dies de celebració dels quals no coincideixen amb les dates de la festa major.
La primera referència escrita de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona, trobada en el llibre de la Confraria de Sant Quintí i celebrada en la “Dominica infra Octavam Assumptionius” data de l’any 1755. Posteriorment, apareixen altres referències escrites i l’any 1853 el diari El Presente publica un escrit on s’explica l’estructura de la processó religiosa.
Descripció de la festa
Els actes centrals de la Festa Major es concentren el cap de setmana i el dilluns. Aquests dies és quan tenen lloc els actes més tradicionals i de caràcter popular. L’estructura de la Festa Major, tal i com avui la coneixem, s’ha mantingut gairebé intacte amb el pas dels anys, i així ho demostra un programa de Festa Major que es conserva de l’any 1918; en aquest programa s’observa el mateix format que a l’actualitat.
Els actes tradicionals s’inicien el dissabte al migdia amb la tronada i repic de campanes que anuncien l’inici de la festa, acte documentat l’any 1897, abans, però, es fa el pregó de Festa Major. El primer testimoni gràfic d’aquest pregó és de l’any 1954, i el va fer Joan Amades , per donar la benvinguda al drac i als nous gegants. A la tarda té lloc una cercavila amb els balls populars documentada l’any 1912 i amb l’acompanyament de la tradicional rebuda de convidats i amics. Després, juntament amb les autoritats precedint-la, la cercavila finalitza amb una exhibició de tots els balls davant l’Ajuntament. Entre aquests balls n’hi trobem un de molt característic d’aquesta població, el “Típic” del Ball de Diables.
L’endemà diumenge, el dia comença ben d’hora amb el toc de matinades, on els grups folklòrics de la vila passen pels carrers per despertar la població, aquest acte es troba documentat l’any 1897. A les 11 del matí té lloc l’ofici solemne a l’església de Sant Quintí de Mediona, en honor al patró de la vila Sant Quintí i al copatró Sant Justí, i està documentat l’any 1755. Durant l’ofici es realitza una ofrena amb una ballada d’un grup del poble, cada any li toca a un grup diferent. A la sortida de missa, davant l’església es celebra una exhibició folklòrica, documentada l’any 1918, i un cop acaba és el moment del concert Vermut, que ja es celebrava a principis del segle XX. A la tarda hi ha la processó cívica, anomenada així des del 1977, ja que abans d’aquesta data la processó era religiosa i es feia en honor a la copatrona Verge de les Neus, aquell any, però, el rector va negar-se a deixar sortir la imatge de la verge del temple i per aquest motiu, el seguici festiu va passar a ser laic.
El dilluns, però, a la mateixa església es celebra un ofici en honor a la Verge de les Neus i els difunts. L’any 2000 es va incorporar a la festa major un nou acte, la Festa Major dels petits, amb la participació de les colles infantils.
El dimarts, darrer dia de la Festa Major, ja fa anys que s’hi celebren sardanes i que per la nit hi ha un ball de gala, aquest dos actes serveixen per cloure la festa.
